Llanxes de desembarcament

Les llanxes de desembarcament són embarcacions de grandària suficient per transportar tropes, del sector especialitzat en operacions amfíbies d'un exèrcit, a platges. Transporten normalment entre 200 i 400 homes, vehicles i equipament. A la Primera Guerra Mundial França, Regne Unit, EUA i altres contendents les varen començar a usar. També les va usar l'exèrcit espanyol pel desembarcament d'Alhucemas^[1] l'any 1925, a la costa del que va ser protectorat espanyol al Marroc. Eren indispensables en accions amfíbies, com les realitzades a Normandia i les illes del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta època va ser el punt àlgid de l'ús de llanxes de desembarcament, fabricades específicament per aquest fi, amb dissenys de la Marina dels Estats Units d'Amèrica, de la Marina del Regne Unit i usades per la Marina Imperial Russa i la Marina del Japó.

Per poder arribar fins a la platja objectiu, les llanxes de desembarcament estan motoritzades, tenen un fons pla sense quilla i a la proa hi ha una rampa plana abatible fent de pont perquè les tropes i vehicles en puguin eixir. Aquestes llanxes es maniobren des de la popa, fan ràpids desplaçaments de pocs centenars de metres tot i que la seva navegació és poc estable.